Abans de començar un cicle d’inseminació:

Què cal saber abans de començar un cicle d’inseminació?

És important rebre una informació completa sobre el procés. Aquesta informació s’obtindrà mitjançant:

1- Entrevista amb el ginecòleg especialista en Reproducció Assistida, que explicarà la pauta de medicació per induir l’ovulació, com s’estructuren els controls ecogràfics, els riscs associats, etc.

2- Una entrevista amb la psicòloga especialista en tècniques de Reproducció Assistida. Cal una bona preparació psicològica per afrontar els canvis emocionals que sorgeixen al llarg del tractament, i s’ha d’aconseguir que sigui quin sigui el resultat final l’experiència sigui positiva pels pacients.

3- Informació administrativa sobre el cost de la tècnica.

Què cal fer si durant el tractament es plantegen dubtes o problemes?

S´ha de posar en contacte amb l´equip mèdic.

Instituto Marquès posa a disposició dels seus pacients un telèfon on poder localitzar als metges tots els dies a qualsevol hora, i parlar am un dels especialistes de reproducció.

¿Qué pruebas son necesarias antes de hacer una inseminación?

Els metges i els biòlegs han de conèixer les dades dels pacients. Aquestes són les principals:

1- Ecografia per confirmar que l’úter i els ovaris estan en condicions d’iniciar el tractament.

2- Histerosalpingografia per conèixer l’estat de les trompes. Cal que com a mínim una sigui totalment funcional.

3- Anàlisis hormonals.

4- Control d’esperma, per confirmar que un cop potenciat sigui apte per fecundar els oòcits que estiguin esperant a les trompes.

S’ha de signar algun consentiment?

Sí, és un requisit legal que la parella signi un dossier de consentiment específic de la tècnica de reproducció assistida que està a punt d’iniciar.
Se signa que han estat informats correctament dels aspectes mèdics, biològics, jurídics, ètics i econòmics, i que els entenen i accepten.

Quins riscs té la inseminació intrauterina?

Els principals riscs són:

1- L’embaràs múltiple. Aproximadament un 25% d’embarassos són gemel·lars. El risc de trigèmins és molt baix, i si es produeix es pot recórrer a la reducció embrionària.

2- L’embaràs ectòpic. És a dir, que l’embrió s’implanti fora de la cavitat uterina. La seva incidència és del 2-3% després de la inseminació.

3- La síndrome d’hiperestimulació ovàrica. Es produeix un augment excessiu de la mida dels ovaris, transsuden líquid i l’abdomen es distén. Les pacients amb ovaris de morfologia poliquística són les que tenen més risc.