L’esterilitat, un problema en augment:

Quan es parla d’esterilitat?

Es considera que una parella pot tenir problemes d’esterilitat quan després d’un any de mantenir relacions sexuals sense protecció no aconsegueix un embaràs.

Tot i que col·loquialment esterilitat i infertilitat s’utilitzen indistintament, són dos termes diferents. L’esterilitat és la incapacitat d’aconseguir quedar-se embarassada. La infertilitat és la incapacitat d’aconseguir tirar endavant un embaràs, com passa en els casos dels avortaments de repetició.

Per què augmenta l’esterilitat?

Al nostre país l’esterilitat afecta un 15% de les parelles en edat reproductiva. De tots aquests casos, es considera que en un terç la causa és masculina, en un altre terç la causa és femenina, i en el terç que queda l’esterilitat està causada per ambdós membres de la parella.

L’augment de l’esterilitat té dues causes principals:

1- El retard en l’edat de la maternitat. L’edat biològica més adequada per tenir fills és la dècada dels 20 als 30 anys. Avui, les dones del nostre mitjà, per raons laborals i econòmiques, tenen els fills dels 30 als 40 anys. En parelles joves l’índex de fertilitat mensual amb coits regulars és del 20% per cicle, en parelles de 40 a 44 anys és del 5% per cicle.

2- La disminució de la qualitat de l’esperma als països desenvolupats, pels canvis en l’estil de vida i la contaminació.

Segons la Societat Europea de Fertilitat, fins l’any 1985 el número normal d’espermatozous a l’ejaculat (la normalitat es basa en la mitja dels recomptes) era de 100 milions/cc, l’any 1986 de 60 milions/cc, i des de 1992, de 20 milions /cc.